Des del punt de vista didàctic, Llorenç ens va explicar com contar contes, així com algunes tècniques per fer-ho de la millor manera possible. Entre aquestes tècniques podem trobar la necessitat d’adaptar els contes que es volen contar depenent del públic. Doncs, per exemple, no és el mateix fer gràcia a persones més majors que als més menuts. A més, ens va comentar que per contar un conte el més important es creure’s els que s’està contant, d’aquesta manera aconseguiràs que s’ho crega la resta també.
Llorenç ens va dir que mai conta el mateix conte al mateix lloc dues vegades, amb la finalitat de dur a terme idees noves i de que les persones a les que van dirigits els contes no se’ls sàpiguen ja.
A continuació de fer les explicacions que va realitzar i de contar-nos algun que altre conte, va començar a ensenyar-nos llibres que només tenien dibuixos d’animals, i els va emprar per a fer-nos algunes endevinalles, que anava improvisant al veure.
A més, per finalitzar la sessió va obrir un maletí marró i ens va comentar que sempre la portava a tots els llocs. Quan la va obrir era plena d’objectes, entre ells mocadors, un plat de plàstic, pals, etc. Ens va mostrar com crear joguines, entre d’altres, amb objectes que utilitzem normalment a la nostra vida quotidiana. Pareixia que feia màgia. Va aconseguir fer una rateta, que pareixia real, inclòs feia que s’estava movent quant l’acariciava amb uns quant mocadors de colors. Amb un plat va fer com si en lloc de fer un simple plat, fora un barret xinés, i a més, el va emprar per a fer malabarismes amb un pal. Ens va mostrar una gran quantitat de llibres, alguns que ell mateix havia escrit. I ens va contar històries inventades a partir de contes que només tenien dibuixos. També, ens va ensenyar unes joguines que portava que feien sorolls, per exemple d’animals i de por. D’aquesta manera ens demostrà que contar un conte no és sols narrar-lo, sinó que es pot acompanyar amb sorolls per a intensificar les emocions i fer els contes més divertits.
Per finalitzar la sessió en va comentar diverses frases per acabar els contes entre les que podem trobar les següents:- Conte contat, conte acabat.
- Gos per ací, gat per allà, i el conte s’ha acabat.
Pensem que va ser una sessió molt enriquidora. Va despertar en nosaltres una actitud molt positiva respecte a la literatura i de cara al fet contar contes. Doncs ens va demostrar que amb poc podem crear grans coses, deixant pas a la imaginació.
Creguem que va ser molt interessant i que ens va fer veure la importància de tindre seguretat en u mateix quant s’està contant el conte. A més de que cal fer-ho de la manera més dramàtica possible, fent èmfasi i remarcant les onomatopeies, així com recalcant les característiques físiques o psíquiques dels personatges.
A partir d’aquesta sessió ens hem adonat de la importància de contar contes a xiquets i xiquetes, opinem que és una activitat lúdica i divertida per a endinsar els/les menuts/es en el món de la literatura. D’aquesta manera se’ns dóna la possibilitat de fer de la literatura una cosa interessant i divertida. Així com una cosa que es pot fer de manera rutinària, llegir contes o demanar que te’n conten totes les nits, creant així lectors i lectores habituals. Doncs, com ja sabem la lectura, s’ha de promoure des de tots els àmbits que conformen l’educació d’un xiquet o xiqueta, és a dir, des de l’escola, la família i el entorn. I per aquesta raó és necessari fer, també, que les famílies s’impliquen.